Avui, les coses han canviat i el material ja no és un problema: les editorials cada cop ofereixen més extres (flash cards, DVD, llibres de lectura, fitxes fotocopiables, CDRoms...) i ja són moltes les pàgines d'Internet dedicades només a material per a les classes d'anglès, tant en suport paper com online.
Podria semblar que la nostra feina s'ha simplificat a triar d'entre aquests materials els que s'ajusten als continguts o objectius que ens hem marcat, però no és així. No són els continguts o els objectius la nostra fita, perquè aquests, al cap i a la fi s'avaluen amb una nota: insuficient, suficient, bé ... és l'insuficient senyal que l'objectiu no ha estat assolit i les altres notes que ha estat aconseguit?
En la nostra tasca, el que hem de mimar més, el moment en què els alumnes estan aprenent, allò que realment és educatiu és el procés, l'espai d'aprenentatge; i és després d'analitzar i reflexionar sobre quin tipus de procés volem que segueixin els nostres alumnes, que haurem de triar el tipus d'activitats i materials que s'hi adiguin.
Les competències bàsiques ens demanen un procés participatiu i actiu, col·laboratiu i interactiu; i algunes de les eines per aconseguir-ho ens les ofereix la Web 2.0. Els mestres d'anglès de primària sabem que com més espais de producció, tant oral com escrita, tinguem a l'aula, més aprendran els nostres alumnes, i per això busquem classes pràctiques on hagin de "produir" anglès, on hagin de parlar uns amb els altres, on hagin d'espavilar-se per trobar la manera de comunicar allò que volen dir.
Després, deixem que siguin els alumnes els que autoavaluïn el seu aprenentatge.
I per acabar, un vídeo que il·lustra i amplia aquest post, en què l' Eduard Punset entrevista a Roger Schank. És part de "Crisis educativa", un dels programes emesos a Redes. (8'14").
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada