Modulador de veu. Aquest programa pot ser molt útil i servir per solucionar alguns dubtes de pronúncia. Poseu-lo a prova. Escriviu o importeu un text o les paraules que vulgueu i amb els menús podreu escollir la velocitat, el to o si voleu el tipus de persona que ho pronunciï: sigui un home, una dona, un nen, un noi cantant, robot...Cal baixar-lo i instal·lar-lo.
VOKI
Get a Voki now!
D'una manera ràpida i divertida podem crear un personatge que dirà allò que nosaltres hem escrit o gravat. No deixa de ser un modulador de veu però amb la possibilitat de donar-li cara i ulls.
dissabte, 24 de novembre del 2007
L'obsessió per l'anglès
He trobat aquesta article a l'avui.cat.
Ja vaig tenir ocasió de llegir-lo en paper, ara no recordo si en una fotocòpia o en el mateix diari, i és un dels pocs articles que posen sobre la taula alguns dels elements amb els quals coincidim molts professors d'anglès de primària i infantil amb una certa experiència. Hem de ser realistes i tenir el cap clar, (no em cansaré d'escriure-ho en aquest bloc). L'assignatura de la llengua anglesa comença a ser el Sant Graal a l'escola. Sembla que tot ha de girar al seu voltant i que haurem de començar a programar tenint en compte que la llengua anglesa haurà de ser omnipresent.
Suposo que una de les primeres conseqüències serà que les acadèmies privades d'anglès per a nens de 3 a 12 anys (i potser de 0 a 12) hauran d'ampliar aules o se'n crearan de noves, doncs el fet que la base de l'anglès no sigui prou bona farà que els alumnes s'angoixin encara més davant de les assignatures on l'anglès sigui la llengua vehicular, i tot plegat farà angoixar més encara als pares.
Siguem realistes, estem els mestres catalans preparats per a dur a terme un canvi tan radical en metodologia i tan sobtat en el temps? Les noves teories de l'anomenat A.I.C.L.E. són molt bones, com moltes noves teories educatives en el seu inici, pensem en la LOGSE per exemple, però és durant la seva posada en pràctica i la seva avaluació després d'un temps, les que ens diran si aquests mètodes són tan revolucionaris.
I parlant de mètodes. A mida que sorgien noves metodologies i mètodes per a l'ensenyament-aprenentatge de l'anglès, eren adoptats per molts professors i escoles pensant que eren grans mètodes i molts cops que solucionarien tots els mals i, a mida que passava el temps, s'ha anat demostrant que cap d'aquests mètodes era "la gran solució". Ara arriba l'A.I.C.L.E. i el professorat, les escoles i el Departament d'Educació ens hi estem abocant pensant altre cop que hem trobat la solució. El temps ens ho dirà...
Tinguem el cap clar.
Us deixo aquí l'article que abans us he esmentat:
Albert Pla Nualart / Llicenciat en filologia anglesa
Fa pocs dies aquest diari s'ha fet ressò del baix nivell d'anglès dels catalans, un dèficit gravíssim per a un país que busca un lloc en la societat del coneixement. Ja fa molts anys que l'anglès és una obsessió de pares, empreses i govern. S'endeguen plans que omplen grans titulars i sovint naufraguen en inèrcies heretades d'un llarg aïllacionisme. Polítics com els Maragall asseguren resultats espectaculars en pocs anys. D'altres afirmen que ja els tenim aquí, com quan Carod-Rovira, després de deixar clar que es diu Josep-Lluís, li va refregar pel nas a un noi de Castella i Lleó que els nens catalans acaben la secundària dominant català, castellà i anglès.
DAVANT UNA URGÈNCIA HISTÒRICA en què tants esforços han donat fins ara tan pocs resultats, potser valdria la pena plantejar-se si no cometem algun error de base i si convé repensar algunes idees molt esteses i poc realistes sobre com s'aprèn una segona llengua.
EL PRIMER TÒPIC QUE HAURÍEM DE DESMITIFICAR és la importància de l'anglès en la primera etapa de primària. Els pedagogs distingeixen molt bé entre adquirir una llengua i aprendre-la. Dels 3 als 9 anys, els nens estan prodigiosament dotats per a l'adquisició. És a dir, sotmesos a una autèntica immersió, assoleixen la competència bàsica d'un nadiu en dos o tres d'anys. Però deixem-ho clar: immersió vol dir que el nen no té escapatòria, que només es pot comunicar si fa servir aquella llengua. I això només és viable per a molt pocs -si un dels pares és nadiu, si va a una escola anglesa, si viu un temps a l'estranger-. Per contra, en aquest mateix tram d'edat, els nens tenen grans dificultats per aprendre una segona llengua estudiant-la formalment. Mentre que la immersió activa les capacitats innates, l'estudi formal exigeix una maduresa cognitiva que en aquestes edats no es té. Això queda molt ben reflectit en un estudi de la UB segons el qual els nens que comencen a fer anglès als 4, 8 o 10 anys arriben als 14 amb un nivell molt similar. En efecte, és a partir dels 10 que l'aprenentatge s'accelera i compensa en molt poc temps la diferència d'hores acumulades.
ALGUNS PARES S'OBSESSIONEN i es culpabilitzen pensant que desaprofitar el tram 3-9 anys és fer al nen un mal irreversible. Se'ls hauria d'explicar que, si bé és cert que una exposició tardana a la llengua pot deixar la seqüela d'un lleuger accent, no compromet gens l'objectiu essencial: una comunicació fluida (i si no que ho preguntin al Matthew Tree). I que, en tot cas, hores i hores d'ensenyament que sovint costen molts diners i sacrificis acabaran amb resultats molt minsos. Aprèn més un adolescent de 16 o 17 anys vivint un mes amb una família anglesa que estudiant l'idioma un munt d'anys a l'escola i en tota mena d'acadèmies.
A PARTIR DELS DEU ANYS, els nens, amb el cervell i l'oïda encara oberts, comencen a tenir prou maduresa cognitiva per treure profit de l'ensenyament formal. Els mitjans abocats dels 10 als 30 són els més rendibles perquè, si bé es cert que va minvant la capacitat d'adquisició, també ho és que augmenta la d'aprenentatge, que arriba al zenit a la universitat, quan la motivació i la disciplina són màximes.
RECENTMENT EL GOVERN CATALÀ ha llançat un pla per impulsar l'anglès que es basa a destinar un gran pressupost al reciclatge d'uns 15.000 docents en actiu perquè en un futur proper puguin impartir assignatures en anglès a partir dels 4 anys. La idea d'agafar un mestre de mitjana edat amb coneixements nuls o molt bàsics d'anglès, ficar-lo en una aula d'EOI i fer-lo estudiar mentre no deixa de treballar en una feina esgotadora, esperant que al cap de cinc anys pugui fer la classe en anglès de manera competent i efectiva, és d'un optimisme delirant.
L'ANGLÈS COM A LLENGUA VEHICULAR a primària no pot consistir a ensenyar els colors i quatre cançonetes. Perquè tingués sentit en aquesta etapa hauria de ser llengua de comunicació bàsica a l'aula i això exigeix un domini oral que poquíssims mestres tenen. Perquè algun dia tinguem aquests mestres abans hem de tenir prou especialistes en anglès que els puguin formar. En l'actual situació, resulta més realista destinar els recursos als professors d'institut i EOIs, i sobretot als futurs docents, a qui cal ajudar ara, quan encara no treballen, amb estades a l'estranger.
AMB AQUESTA BASE PODREM FER DE L'ANGLÈS de secundària la rampa de llançament perquè els adolescents surtin a Europa sense l'angoixa de no ser capaços de fer-se entendre. Perquè el que de debò portarà un canvi cultural i de mentalitat és que molts més joves facin estades de mesos en països europeus i ampliïn els horitzons culturals. Aprendre anglès és pràctic i necessari però és també fonamental per obrir-se mentalment, respectar la diferència i integrar-se de ple en la cultura democràtica europea.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Dilluns, 29 d'octubre del 2007
Ja vaig tenir ocasió de llegir-lo en paper, ara no recordo si en una fotocòpia o en el mateix diari, i és un dels pocs articles que posen sobre la taula alguns dels elements amb els quals coincidim molts professors d'anglès de primària i infantil amb una certa experiència. Hem de ser realistes i tenir el cap clar, (no em cansaré d'escriure-ho en aquest bloc). L'assignatura de la llengua anglesa comença a ser el Sant Graal a l'escola. Sembla que tot ha de girar al seu voltant i que haurem de començar a programar tenint en compte que la llengua anglesa haurà de ser omnipresent.
Suposo que una de les primeres conseqüències serà que les acadèmies privades d'anglès per a nens de 3 a 12 anys (i potser de 0 a 12) hauran d'ampliar aules o se'n crearan de noves, doncs el fet que la base de l'anglès no sigui prou bona farà que els alumnes s'angoixin encara més davant de les assignatures on l'anglès sigui la llengua vehicular, i tot plegat farà angoixar més encara als pares.
Siguem realistes, estem els mestres catalans preparats per a dur a terme un canvi tan radical en metodologia i tan sobtat en el temps? Les noves teories de l'anomenat A.I.C.L.E. són molt bones, com moltes noves teories educatives en el seu inici, pensem en la LOGSE per exemple, però és durant la seva posada en pràctica i la seva avaluació després d'un temps, les que ens diran si aquests mètodes són tan revolucionaris.
I parlant de mètodes. A mida que sorgien noves metodologies i mètodes per a l'ensenyament-aprenentatge de l'anglès, eren adoptats per molts professors i escoles pensant que eren grans mètodes i molts cops que solucionarien tots els mals i, a mida que passava el temps, s'ha anat demostrant que cap d'aquests mètodes era "la gran solució". Ara arriba l'A.I.C.L.E. i el professorat, les escoles i el Departament d'Educació ens hi estem abocant pensant altre cop que hem trobat la solució. El temps ens ho dirà...
Tinguem el cap clar.
Us deixo aquí l'article que abans us he esmentat:
REPENSAR TÒPICS SOBRE COM S'APRÈN UNA SEGONA LLENGUA
L'obsessió per l'anglès
Albert Pla Nualart / Llicenciat en filologia anglesa
Fa pocs dies aquest diari s'ha fet ressò del baix nivell d'anglès dels catalans, un dèficit gravíssim per a un país que busca un lloc en la societat del coneixement. Ja fa molts anys que l'anglès és una obsessió de pares, empreses i govern. S'endeguen plans que omplen grans titulars i sovint naufraguen en inèrcies heretades d'un llarg aïllacionisme. Polítics com els Maragall asseguren resultats espectaculars en pocs anys. D'altres afirmen que ja els tenim aquí, com quan Carod-Rovira, després de deixar clar que es diu Josep-Lluís, li va refregar pel nas a un noi de Castella i Lleó que els nens catalans acaben la secundària dominant català, castellà i anglès.
DAVANT UNA URGÈNCIA HISTÒRICA en què tants esforços han donat fins ara tan pocs resultats, potser valdria la pena plantejar-se si no cometem algun error de base i si convé repensar algunes idees molt esteses i poc realistes sobre com s'aprèn una segona llengua.
EL PRIMER TÒPIC QUE HAURÍEM DE DESMITIFICAR és la importància de l'anglès en la primera etapa de primària. Els pedagogs distingeixen molt bé entre adquirir una llengua i aprendre-la. Dels 3 als 9 anys, els nens estan prodigiosament dotats per a l'adquisició. És a dir, sotmesos a una autèntica immersió, assoleixen la competència bàsica d'un nadiu en dos o tres d'anys. Però deixem-ho clar: immersió vol dir que el nen no té escapatòria, que només es pot comunicar si fa servir aquella llengua. I això només és viable per a molt pocs -si un dels pares és nadiu, si va a una escola anglesa, si viu un temps a l'estranger-. Per contra, en aquest mateix tram d'edat, els nens tenen grans dificultats per aprendre una segona llengua estudiant-la formalment. Mentre que la immersió activa les capacitats innates, l'estudi formal exigeix una maduresa cognitiva que en aquestes edats no es té. Això queda molt ben reflectit en un estudi de la UB segons el qual els nens que comencen a fer anglès als 4, 8 o 10 anys arriben als 14 amb un nivell molt similar. En efecte, és a partir dels 10 que l'aprenentatge s'accelera i compensa en molt poc temps la diferència d'hores acumulades.
ALGUNS PARES S'OBSESSIONEN i es culpabilitzen pensant que desaprofitar el tram 3-9 anys és fer al nen un mal irreversible. Se'ls hauria d'explicar que, si bé és cert que una exposició tardana a la llengua pot deixar la seqüela d'un lleuger accent, no compromet gens l'objectiu essencial: una comunicació fluida (i si no que ho preguntin al Matthew Tree). I que, en tot cas, hores i hores d'ensenyament que sovint costen molts diners i sacrificis acabaran amb resultats molt minsos. Aprèn més un adolescent de 16 o 17 anys vivint un mes amb una família anglesa que estudiant l'idioma un munt d'anys a l'escola i en tota mena d'acadèmies.
A PARTIR DELS DEU ANYS, els nens, amb el cervell i l'oïda encara oberts, comencen a tenir prou maduresa cognitiva per treure profit de l'ensenyament formal. Els mitjans abocats dels 10 als 30 són els més rendibles perquè, si bé es cert que va minvant la capacitat d'adquisició, també ho és que augmenta la d'aprenentatge, que arriba al zenit a la universitat, quan la motivació i la disciplina són màximes.
RECENTMENT EL GOVERN CATALÀ ha llançat un pla per impulsar l'anglès que es basa a destinar un gran pressupost al reciclatge d'uns 15.000 docents en actiu perquè en un futur proper puguin impartir assignatures en anglès a partir dels 4 anys. La idea d'agafar un mestre de mitjana edat amb coneixements nuls o molt bàsics d'anglès, ficar-lo en una aula d'EOI i fer-lo estudiar mentre no deixa de treballar en una feina esgotadora, esperant que al cap de cinc anys pugui fer la classe en anglès de manera competent i efectiva, és d'un optimisme delirant.
L'ANGLÈS COM A LLENGUA VEHICULAR a primària no pot consistir a ensenyar els colors i quatre cançonetes. Perquè tingués sentit en aquesta etapa hauria de ser llengua de comunicació bàsica a l'aula i això exigeix un domini oral que poquíssims mestres tenen. Perquè algun dia tinguem aquests mestres abans hem de tenir prou especialistes en anglès que els puguin formar. En l'actual situació, resulta més realista destinar els recursos als professors d'institut i EOIs, i sobretot als futurs docents, a qui cal ajudar ara, quan encara no treballen, amb estades a l'estranger.
AMB AQUESTA BASE PODREM FER DE L'ANGLÈS de secundària la rampa de llançament perquè els adolescents surtin a Europa sense l'angoixa de no ser capaços de fer-se entendre. Perquè el que de debò portarà un canvi cultural i de mentalitat és que molts més joves facin estades de mesos en països europeus i ampliïn els horitzons culturals. Aprendre anglès és pràctic i necessari però és també fonamental per obrir-se mentalment, respectar la diferència i integrar-se de ple en la cultura democràtica europea.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Dilluns, 29 d'octubre del 2007
dijous, 22 de novembre del 2007
English teaching is changing... problems too.
A l'escrit que obria aquest meu bloc, deia que l'assignatura de la llengua anglesa seria la matèria que patirà més transformacions tant en metodologia com en contingut. De vegades, a l'hora de dur a terme la nostra tasca, ens trobarem amb elements que ni sospitàvem, sinó, feu una ullada a aquesta notícia de fa pocs dies: Una escola de Mataró podria quedar-se sense viatge de final de curs per culpa dels visats.
Font: http://www.lamalla.net
Font: http://www.lamalla.net
Els plans estratègics de llengües...
Avui he trobat aquesta notícia del mes de setembre a la Malla.net.
Parla d'una reunió informativa per als mestres, a les escoles dels quals s'aplicava el pla estratègic de llengües.
No sé vosaltres, però quan es parla dels Plans estratègics de llengües, la traducció que jo en faig és Pla estratègic per potenciar la llengua anglesa.
Suposo que és molt més que això, però no era aquest l'objectiu principal d'aquest pla?
Parla d'una reunió informativa per als mestres, a les escoles dels quals s'aplicava el pla estratègic de llengües.
No sé vosaltres, però quan es parla dels Plans estratègics de llengües, la traducció que jo en faig és Pla estratègic per potenciar la llengua anglesa.
Suposo que és molt més que això, però no era aquest l'objectiu principal d'aquest pla?
dissabte, 17 de novembre del 2007
Hores i hores de TIC
Comparteixo els pensaments de l'Emilia Ferreiro al 2004 quan deia que s'estava dedicant massa temps a ensenyar als alumnes a aprendre l'ús de les eines informàtiques en comptes d'aprendre a comunicar-se.
Realment creiem que ensenyar les possibilitats de Word o Powerpoint farà als nostres alumnes millors comunicadors? Millorarà la seva expressió tant escrita com oral? Són rentables les hores que dediquem a l'ensenyament de les TIC?
Quan les TIC van irrompre a les escoles i els professors aprenien a engegar un ordinador, molts alumnes, ja des dels darrers cursos de primària, es movien amb certa facilitat per la interfície de l'ordinador i pàgines i aplicacions d'internet entre elles el Messenger. Ara que molts mestres es troben còmodes amb programes com el Word, el Powerpoint i els navegadors d'internet, els alumnes van més enllà i ja utilitzen les eines de l'anomenat Web 2.0 (tenen i mantenen el seu bloc, pengen videos a YouTube, fan us de diferents "plug-ins" per als navegadors, controlen les possibilitats bàsiques de multimèdia de l'entorn web...) i aviat seran usuaris avantatjats del que ja anomenen Web 3.0.
Però això no és curricular, no ho fan a l'escola, no ho ensenyem nosaltres, ho fan potser de manera caòtica i, per tant, la majoria de les vegades es menysté i no es valora.
Ja ho vaig esmentar en un altre escrit: cal tenir el cap clar. No ens deixem dur per les modes, no ens deixem dur pels colors i les novetats, pensem com a mestres que som i tinguem clars els objectius que volem aconseguir. Després, ja buscarem les eines i ¿per què no fer ús d'eines que els alumnes ja coneixen?
Per cert, Word i Powerpoint són programes de Microsoft i, mentre a l'escola volem transmetre valors d'austeritat i no consumisme, estem preparant als alumnes per a ser grans consumidors de productes Microsoft, quan al mercat hi ha un fantàstic programari lliure.
Realment creiem que ensenyar les possibilitats de Word o Powerpoint farà als nostres alumnes millors comunicadors? Millorarà la seva expressió tant escrita com oral? Són rentables les hores que dediquem a l'ensenyament de les TIC?
Quan les TIC van irrompre a les escoles i els professors aprenien a engegar un ordinador, molts alumnes, ja des dels darrers cursos de primària, es movien amb certa facilitat per la interfície de l'ordinador i pàgines i aplicacions d'internet entre elles el Messenger. Ara que molts mestres es troben còmodes amb programes com el Word, el Powerpoint i els navegadors d'internet, els alumnes van més enllà i ja utilitzen les eines de l'anomenat Web 2.0 (tenen i mantenen el seu bloc, pengen videos a YouTube, fan us de diferents "plug-ins" per als navegadors, controlen les possibilitats bàsiques de multimèdia de l'entorn web...) i aviat seran usuaris avantatjats del que ja anomenen Web 3.0.
Però això no és curricular, no ho fan a l'escola, no ho ensenyem nosaltres, ho fan potser de manera caòtica i, per tant, la majoria de les vegades es menysté i no es valora.
Ja ho vaig esmentar en un altre escrit: cal tenir el cap clar. No ens deixem dur per les modes, no ens deixem dur pels colors i les novetats, pensem com a mestres que som i tinguem clars els objectius que volem aconseguir. Després, ja buscarem les eines i ¿per què no fer ús d'eines que els alumnes ja coneixen?
Per cert, Word i Powerpoint són programes de Microsoft i, mentre a l'escola volem transmetre valors d'austeritat i no consumisme, estem preparant als alumnes per a ser grans consumidors de productes Microsoft, quan al mercat hi ha un fantàstic programari lliure.
dimarts, 13 de novembre del 2007
What time is it?
Aquests dies també estic treballant les hores amb els alumnes de 4t. A 3r van veure les hores en punt, els quarts i les mitges. Ara, a 4t, n'acaben d'aprendre el seu funcionament en la llengua anglesa.
Hi ha una dos aplicacions flash que són fantàstiques per ensenyar les hores.
La primera consisteix en un rellotge on es poden moure les manetes en intervals d'1, 5, 10, 15, 30 minuts i una hora. Utilitzo aquesta aplicació per explicar l'hora i després, a l'aula d'informàtica, per fer un dictat d'hores als alumnes.
La segona aplicació flash, consisteix en posar l'hora que demana l'ordinador. Els alumnes disposen de deu partides i, segons encertin o s'apropin més o menys, tenen més o menys punts.
Us deixo també un resum de les hores que he fet per als meus alumnes.
Ja em direu com us funciona.
Hi ha una dos aplicacions flash que són fantàstiques per ensenyar les hores.
La primera consisteix en un rellotge on es poden moure les manetes en intervals d'1, 5, 10, 15, 30 minuts i una hora. Utilitzo aquesta aplicació per explicar l'hora i després, a l'aula d'informàtica, per fer un dictat d'hores als alumnes.La segona aplicació flash, consisteix en posar l'hora que demana l'ordinador. Els alumnes disposen de deu partides i, segons encertin o s'apropin més o menys, tenen més o menys punts.Us deixo també un resum de les hores que he fet per als meus alumnes.
Ja em direu com us funciona.
dilluns, 12 de novembre del 2007
The Idiot Test
Aquests dies he estat realitzant una activitat en llengua anglesa amb els meus alumnes de 4t i els encanta. S'anomena The Idiot Test i la veritat és que es podria realitzar en qualsevol llengua, però el fet que estigui en anglès fa que encara estiguin més motivats, doncs repassen i aprenen nou vocabulari.Consisteix en anar seguint les consignes que va apareixent a la pantalla de l'ordinador, consignes molt senzilles: clicar, esperar... i amb un vocabulari molt bàsic: colors, formes, números, mides...
Els alumnes aviat obliden que les consignes estan en anglès i se centren en l'objectiu: passar tots els nivells i arribar al final.
És una activitat de lògica i atenció que pot formar part d'un projecte de metodologia A.I.C.L.E. de matemàtiques per exemple.
Us proposo de fer-lo i que el proposeu als vostres alumnes (a partir de 4t).
dijous, 8 de novembre del 2007
Els tsunamis educatius
Avui he contestat un correu que una companya m'ha fet arribar parlant una mica en general de la incorporació de les innovacions a l'aula d'anglès. En vull compartir una part amb vosaltres:
English corners, constructivisme, educació emocional, intel·ligències múltiples, activitats cooperatives, TIC, Competències bàsiques, WEB2.0, CLIL, ICT... (sé que me'n deixo) ens han estat bombardejant en els darrers 15 anys, i curiosament cada vegada, entre moda i moda, el temps es va escurçant.
Des que vaig començar la meva tasca professional he intentat innovar i buscar les millors metodologies i materials perquè els alumnes aprenguessin anglès, però l'arribada constant d'aquests tsunamis pedagògics m'obliga a tenir el cap cada cop més clar.
Són tantes les possibilitats que tenim avui en dia al nostre abast, que ens falta temps per, fins i tot, tastar una mica de cada una d'aquests nous corrents educatius; i molts cops, quan es vol engegar un projecte amb la incorporació d'aquests elements sorgeixen els diferents obstacles per part de qui ha de posar els recursos, moltes vegades per desconeixement del que s'està proposant per part del professorat.
Un bon mestre no és qui posa en pràctica més "novetats pedagògiques"; no és qui està a l'última en eines informàtiques o ICT ; no és qui més coneixements té de les didàctiques aplicables a l'aula; no és qui més materials ha sigut capaç de recollir i classificar; no és qui a més cursos, seminaris, postgraus... ha assistit...
Un bon mestre és qui té el cap clar, coneix i estima els seus alumnes i sap com treure'n el màxim d'ells mateixos i de les estones que passen junts al llarg del curs o cursos.
Així que jo procuro no emborratxar-me, doncs he de tenir el cap clar.
English corners, constructivisme, educació emocional, intel·ligències múltiples, activitats cooperatives, TIC, Competències bàsiques, WEB2.0, CLIL, ICT... (sé que me'n deixo) ens han estat bombardejant en els darrers 15 anys, i curiosament cada vegada, entre moda i moda, el temps es va escurçant.
Des que vaig començar la meva tasca professional he intentat innovar i buscar les millors metodologies i materials perquè els alumnes aprenguessin anglès, però l'arribada constant d'aquests tsunamis pedagògics m'obliga a tenir el cap cada cop més clar.
Són tantes les possibilitats que tenim avui en dia al nostre abast, que ens falta temps per, fins i tot, tastar una mica de cada una d'aquests nous corrents educatius; i molts cops, quan es vol engegar un projecte amb la incorporació d'aquests elements sorgeixen els diferents obstacles per part de qui ha de posar els recursos, moltes vegades per desconeixement del que s'està proposant per part del professorat.
Un bon mestre no és qui posa en pràctica més "novetats pedagògiques"; no és qui està a l'última en eines informàtiques o ICT ; no és qui més coneixements té de les didàctiques aplicables a l'aula; no és qui més materials ha sigut capaç de recollir i classificar; no és qui a més cursos, seminaris, postgraus... ha assistit...
Un bon mestre és qui té el cap clar, coneix i estima els seus alumnes i sap com treure'n el màxim d'ells mateixos i de les estones que passen junts al llarg del curs o cursos.
Així que jo procuro no emborratxar-me, doncs he de tenir el cap clar.
dimarts, 6 de novembre del 2007
A.I.C.L.E. (C.L.I.L.)
Reprenent el fil del meu anterior missatge, us presento el que serà el nostre amic durant uns anys: el terme A.I.C.L.E. (en anglès C.L.I.L: Content and Language Integrated Learning).
Com ja hi ha força companys que hi han estat treballant, us deixo l'enllaç a la presentació que podem trobar a XTEC:
Aquest estudi ofereix una anàlisi detallada de com s'organitza l'oferta educativa de l'Aprenentatge integrat de continguts i llengües (AICLE) , del estatus de les llengües d'aprenentatge i de les mesures adoptades per a la formació i contractació del personal docent adequat. Per mitjà d'aquest tipus d'ensenyament els alumnes aprenen les matèries bàsiques del currículum al mateix temps que exerciten i perfeccionen les seves competències lingüístiques. Es combinen matèries i idiomes amb l'objectiu de preparar millor els alumnes en una Europa en la qual hi ha cada vegada més mobilitat. També comenta que la posada en pràctica d'aquest tipus d'ensenyament té el problema de la manca de docents.
L'enllaç que ens permetia poder descarregar el document en PDF a Eurydice.org s'ha trencat, així que si algú coneix on es pot trobar aquest document, que ens el faci arribar.
I també us deixo la pàgina de la coneguda Isabel Pérez on hi trobareu força informació.
No m'allargo més, esmento només un exemple d'aplicació pràctica de AICLE que s'està duent a terme al CEIP Vila Olímpica de Barcelona.
En seguirem parlant.
Com ja hi ha força companys que hi han estat treballant, us deixo l'enllaç a la presentació que podem trobar a XTEC:
| Aprendizaje Integrado de Contenidos y Lenguas (AICLE) en el contexto escolar europero Eurydice Ministerio de Educación y Ciencia. Secretaria General de Educación; Eurydice. Unidad Europea; [Bruxelles]; Eurydice. Unidad Española; [Madrid], 2006 |
Aquest estudi ofereix una anàlisi detallada de com s'organitza l'oferta educativa de l'Aprenentatge integrat de continguts i llengües (AICLE) , del estatus de les llengües d'aprenentatge i de les mesures adoptades per a la formació i contractació del personal docent adequat. Per mitjà d'aquest tipus d'ensenyament els alumnes aprenen les matèries bàsiques del currículum al mateix temps que exerciten i perfeccionen les seves competències lingüístiques. Es combinen matèries i idiomes amb l'objectiu de preparar millor els alumnes en una Europa en la qual hi ha cada vegada més mobilitat. També comenta que la posada en pràctica d'aquest tipus d'ensenyament té el problema de la manca de docents.
I també us deixo la pàgina de la coneguda Isabel Pérez on hi trobareu força informació.
No m'allargo més, esmento només un exemple d'aplicació pràctica de AICLE que s'està duent a terme al CEIP Vila Olímpica de Barcelona.
En seguirem parlant.
diumenge, 4 de novembre del 2007
Presentació
Hola a tothom,
Fa uns anys vaig crear el web angles365 perquè fos una eina de suport a les meves classes. Poc després el vaig fer públic perquè també fos una eina de suport als mestres d’anglès d’infantil i primària.
Avui en dia, aquest web ja és un web de referència per a molts i moltes mestres de Catalunya, la resta de l’estat espanyol i comença a ser-ho per a molts mestres tant d’Europa com de Sudamèrica.
La creació d’aquest bloc té com a finalitat reforçar el camí començat amb angles365 i facilitar el contacte i l’intercanvi d’experiències entre els mestres d’anglès. Mestres que ara estem impartint una matèria que serà de les que patirà més transformacions tant en metodologia com en contingut.
Esteu convidats a participar-hi.
Sigueu benvinguts.
Joan Serra
Fa uns anys vaig crear el web angles365 perquè fos una eina de suport a les meves classes. Poc després el vaig fer públic perquè també fos una eina de suport als mestres d’anglès d’infantil i primària.
Avui en dia, aquest web ja és un web de referència per a molts i moltes mestres de Catalunya, la resta de l’estat espanyol i comença a ser-ho per a molts mestres tant d’Europa com de Sudamèrica.
La creació d’aquest bloc té com a finalitat reforçar el camí començat amb angles365 i facilitar el contacte i l’intercanvi d’experiències entre els mestres d’anglès. Mestres que ara estem impartint una matèria que serà de les que patirà més transformacions tant en metodologia com en contingut.
Esteu convidats a participar-hi.
Sigueu benvinguts.
Joan Serra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
ANGLES365
I CAN NOT CHOOSE MY STUDENTS, BUT I CAN CHOOSE THEIR TEACHER
planetaki.com/primaryenglish
From December, 16th 2007
