Ja vaig tenir ocasió de llegir-lo en paper, ara no recordo si en una fotocòpia o en el mateix diari, i és un dels pocs articles que posen sobre la taula alguns dels elements amb els quals coincidim molts professors d'anglès de primària i infantil amb una certa experiència. Hem de ser realistes i tenir el cap clar, (no em cansaré d'escriure-ho en aquest bloc). L'assignatura de la llengua anglesa comença a ser el Sant Graal a l'escola. Sembla que tot ha de girar al seu voltant i que haurem de començar a programar tenint en compte que la llengua anglesa haurà de ser omnipresent.
Suposo que una de les primeres conseqüències serà que les acadèmies privades d'anglès per a nens de 3 a 12 anys (i potser de 0 a 12) hauran d'ampliar aules o se'n crearan de noves, doncs el fet que la base de l'anglès no sigui prou bona farà que els alumnes s'angoixin encara més davant de les assignatures on l'anglès sigui la llengua vehicular, i tot plegat farà angoixar més encara als pares.
Siguem realistes, estem els mestres catalans preparats per a dur a terme un canvi tan radical en metodologia i tan sobtat en el temps? Les noves teories de l'anomenat A.I.C.L.E. són molt bones, com moltes noves teories educatives en el seu inici, pensem en la LOGSE per exemple, però és durant la seva posada en pràctica i la seva avaluació després d'un temps, les que ens diran si aquests mètodes són tan revolucionaris.
I parlant de mètodes. A mida que sorgien noves metodologies i mètodes per a l'ensenyament-aprenentatge de l'anglès, eren adoptats per molts professors i escoles pensant que eren grans mètodes i molts cops que solucionarien tots els mals i, a mida que passava el temps, s'ha anat demostrant que cap d'aquests mètodes era "la gran solució". Ara arriba l'A.I.C.L.E. i el professorat, les escoles i el Departament d'Educació ens hi estem abocant pensant altre cop que hem trobat la solució. El temps ens ho dirà...
Tinguem el cap clar.
Us deixo aquí l'article que abans us he esmentat:
REPENSAR TÒPICS SOBRE COM S'APRÈN UNA SEGONA LLENGUA
L'obsessió per l'anglès
Albert Pla Nualart / Llicenciat en filologia anglesa
Fa pocs dies aquest diari s'ha fet ressò del baix nivell d'anglès dels catalans, un dèficit gravíssim per a un país que busca un lloc en la societat del coneixement. Ja fa molts anys que l'anglès és una obsessió de pares, empreses i govern. S'endeguen plans que omplen grans titulars i sovint naufraguen en inèrcies heretades d'un llarg aïllacionisme. Polítics com els Maragall asseguren resultats espectaculars en pocs anys. D'altres afirmen que ja els tenim aquí, com quan Carod-Rovira, després de deixar clar que es diu Josep-Lluís, li va refregar pel nas a un noi de Castella i Lleó que els nens catalans acaben la secundària dominant català, castellà i anglès.
DAVANT UNA URGÈNCIA HISTÒRICA en què tants esforços han donat fins ara tan pocs resultats, potser valdria la pena plantejar-se si no cometem algun error de base i si convé repensar algunes idees molt esteses i poc realistes sobre com s'aprèn una segona llengua.
EL PRIMER TÒPIC QUE HAURÍEM DE DESMITIFICAR és la importància de l'anglès en la primera etapa de primària. Els pedagogs distingeixen molt bé entre adquirir una llengua i aprendre-la. Dels 3 als 9 anys, els nens estan prodigiosament dotats per a l'adquisició. És a dir, sotmesos a una autèntica immersió, assoleixen la competència bàsica d'un nadiu en dos o tres d'anys. Però deixem-ho clar: immersió vol dir que el nen no té escapatòria, que només es pot comunicar si fa servir aquella llengua. I això només és viable per a molt pocs -si un dels pares és nadiu, si va a una escola anglesa, si viu un temps a l'estranger-. Per contra, en aquest mateix tram d'edat, els nens tenen grans dificultats per aprendre una segona llengua estudiant-la formalment. Mentre que la immersió activa les capacitats innates, l'estudi formal exigeix una maduresa cognitiva que en aquestes edats no es té. Això queda molt ben reflectit en un estudi de la UB segons el qual els nens que comencen a fer anglès als 4, 8 o 10 anys arriben als 14 amb un nivell molt similar. En efecte, és a partir dels 10 que l'aprenentatge s'accelera i compensa en molt poc temps la diferència d'hores acumulades.
ALGUNS PARES S'OBSESSIONEN i es culpabilitzen pensant que desaprofitar el tram 3-9 anys és fer al nen un mal irreversible. Se'ls hauria d'explicar que, si bé és cert que una exposició tardana a la llengua pot deixar la seqüela d'un lleuger accent, no compromet gens l'objectiu essencial: una comunicació fluida (i si no que ho preguntin al Matthew Tree). I que, en tot cas, hores i hores d'ensenyament que sovint costen molts diners i sacrificis acabaran amb resultats molt minsos. Aprèn més un adolescent de 16 o 17 anys vivint un mes amb una família anglesa que estudiant l'idioma un munt d'anys a l'escola i en tota mena d'acadèmies.
A PARTIR DELS DEU ANYS, els nens, amb el cervell i l'oïda encara oberts, comencen a tenir prou maduresa cognitiva per treure profit de l'ensenyament formal. Els mitjans abocats dels 10 als 30 són els més rendibles perquè, si bé es cert que va minvant la capacitat d'adquisició, també ho és que augmenta la d'aprenentatge, que arriba al zenit a la universitat, quan la motivació i la disciplina són màximes.
RECENTMENT EL GOVERN CATALÀ ha llançat un pla per impulsar l'anglès que es basa a destinar un gran pressupost al reciclatge d'uns 15.000 docents en actiu perquè en un futur proper puguin impartir assignatures en anglès a partir dels 4 anys. La idea d'agafar un mestre de mitjana edat amb coneixements nuls o molt bàsics d'anglès, ficar-lo en una aula d'EOI i fer-lo estudiar mentre no deixa de treballar en una feina esgotadora, esperant que al cap de cinc anys pugui fer la classe en anglès de manera competent i efectiva, és d'un optimisme delirant.
L'ANGLÈS COM A LLENGUA VEHICULAR a primària no pot consistir a ensenyar els colors i quatre cançonetes. Perquè tingués sentit en aquesta etapa hauria de ser llengua de comunicació bàsica a l'aula i això exigeix un domini oral que poquíssims mestres tenen. Perquè algun dia tinguem aquests mestres abans hem de tenir prou especialistes en anglès que els puguin formar. En l'actual situació, resulta més realista destinar els recursos als professors d'institut i EOIs, i sobretot als futurs docents, a qui cal ajudar ara, quan encara no treballen, amb estades a l'estranger.
AMB AQUESTA BASE PODREM FER DE L'ANGLÈS de secundària la rampa de llançament perquè els adolescents surtin a Europa sense l'angoixa de no ser capaços de fer-se entendre. Perquè el que de debò portarà un canvi cultural i de mentalitat és que molts més joves facin estades de mesos en països europeus i ampliïn els horitzons culturals. Aprendre anglès és pràctic i necessari però és també fonamental per obrir-se mentalment, respectar la diferència i integrar-se de ple en la cultura democràtica europea.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Dilluns, 29 d'octubre del 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada