English corners, constructivisme, educació emocional, intel·ligències múltiples, activitats cooperatives, TIC, Competències bàsiques, WEB2.0, CLIL, ICT... (sé que me'n deixo) ens han estat bombardejant en els darrers 15 anys, i curiosament cada vegada, entre moda i moda, el temps es va escurçant.
Des que vaig començar la meva tasca professional he intentat innovar i buscar les millors metodologies i materials perquè els alumnes aprenguessin anglès, però l'arribada constant d'aquests tsunamis pedagògics m'obliga a tenir el cap cada cop més clar.
Són tantes les possibilitats que tenim avui en dia al nostre abast, que ens falta temps per, fins i tot, tastar una mica de cada una d'aquests nous corrents educatius; i molts cops, quan es vol engegar un projecte amb la incorporació d'aquests elements sorgeixen els diferents obstacles per part de qui ha de posar els recursos, moltes vegades per desconeixement del que s'està proposant per part del professorat.
Un bon mestre no és qui posa en pràctica més "novetats pedagògiques"; no és qui està a l'última en eines informàtiques o ICT ; no és qui més coneixements té de les didàctiques aplicables a l'aula; no és qui més materials ha sigut capaç de recollir i classificar; no és qui a més cursos, seminaris, postgraus... ha assistit...
Un bon mestre és qui té el cap clar, coneix i estima els seus alumnes i sap com treure'n el màxim d'ells mateixos i de les estones que passen junts al llarg del curs o cursos.
Així que jo procuro no emborratxar-me, doncs he de tenir el cap clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada