No sé si ha estat molt o poc reconeguda pels cercles universitaris i si avui en dia és una obra de capçalera per als mestres d'anglès. Jo no n'havia sentit a parlar.
Hi ha dos elements de l'article que vull destacar.
Per una banda, l'afirmació de l'autor, en Martin L. Hevly, que diu que el català és la llengua romànica més propera a l'anglès pel que fa a la fonètica, per tant, els nostres alumnes tenen més facilitat en l'aprenentatge de l'anglès, per la seva llengua materna, que altres que tenen el castellà, el francès o el portuguès, per exemple.
Mira per on, quan treballo la fonètica de la llengua anglesa amb els meus alumnes de 3r i 4t, sempre he partit de la fonètica catalana, sigui perquè els sons treballats es troben a les dues llengües, sigui perquè un so de la llengua catalana m'ha servit de base per practicar un so anglès.
Per una altra, assegura que és un error ensenyar aquí (es refereix a Catalunya) l’anglès estrictament des de l’anglès, quan tots els alumnes tenen una mateixa llengua comuna. I creu que la millor manera que els alumnes aprenguin l'anglès és mitjançant un mètode comparatiu, tenint el català com a referència.
Són dos idees a tenir em compte, doncs tot i que els canvis metodològics i les noves formes d'ensenyar la llengua anglesa van canviant i cada vegada que apareix una nova metodologia, molts pensem que serà la definitiva i l'adoptem, no podem descartar cap plantejament.
Us deixo aquí l'article trobat:
Monumental gramàtica anglesa
El nord-americà Martin Louis Hevly completa la seva obra el 2003 en cinc volums després de vuit anys.
No existeix en cap altra llengua no anglesa una gramàtica anglesa com la que ara ha finalitzat en català Martin Louis Hevly amb el suport de Josep Ruaix. Exactament 1.446 pàgines repartides en cinc volums conformen una obra excepcional que ja ha estat saludada pel seu detallisme, exaustivitat i visió didàctica.
El professor Joan Ferrer (Universitat de Girona) qualifica el treball de "colossal" i «virtuós» i en destaca la seva immensa capacitat analítica de descripció gramatical, la riquesa de l’enorme conjunt d’exemples que il·lustren els diversos fenòmens gramaticals i l’esforç de posar-se en la situació d’un parlant de la llengua catalana que desitja conèixer amb precisió l’immens tresor de la llengua anglesa.
Aquesta Gramàtica anglesa l’ha publicat l’editor de Moià especialitzat en l’ensenyament del català Josep Ruaix i ell mateix s’ha fet càrrec personalment de la revisió del text. Quan Ruaix em va dir que m’editaria l’obra, va ser una satisfacció: vaig saber que podria treballar sense compromisos de cap mena ni concessions a la galeria. La seva marca és el rigor. A més, mai no m’ha donat presses, més aviat al contrari, explica Martin Louis Hevly, que ja d’entrada ni tan sols va considerar la possibilitat de petició d’ajuts públics de cap mena per no perdre independència. M’interessava una obra ben feta, madura, que es convertís en un text de referència, de consulta obligada, precisa Ruaix.
El resultat és una obra que ha anat creixent des del projecte inicial de l’autor fins a la seva materialització final. Entre el primer volum, publicat el 1995, i el cinquè, que acaba d’aparèixer, han passat vuit anys.
Fins ara, la seva difusió ha estat limitada: Ara que ja està completa pot ser més fàcil que arribi a més lectors, diu Josep Ruaix, que remarca la seva utilitat per a col·lectius com el de professors, traductors i estudiants.
El caràcter personal de l’obra es deixa notar, per exemple, en un cert punt d’humor que tenyeix alguns dels exemples inventats per l’autor i amb més referències del normal al poble de Josa de Cadí i els seus habitants, que Martin Louis Hevly sent molt propers. També he fet molt d’èmfasi sobre la pronunciació, tal com es pot comprovar amb l’existència d’un sol volum -el primer- dedicat només a fonètica i ortografia. El segon i el tercer tracten dels verbs, el quart aborda la qüestió dels noms i els pronoms, i el cinquè clou l’obra amb els adjectius, els adverbis, les preposicions i les conjuncions.
L’autor nord-americà dedica el conjunt de l’obra a la memòria del mestre Pompeu Fabra, que l’any 1924 va publicar a Editorial Catalana la seva Gramàtica anglesa, en la qual ja dedicava unes 150 pàgines, més de la meitat del text, a la pronúncia, i que ja explicava fenòmens molt subtils de la llengua anglesa que cap gramàtica posterior ha raonat millor.
Martin Louis Hevly és conscient que, tant per la seva extensió com per la profunditat, cal una obra més utilitària, una versió reduïda. Per això ara es disposa, sense presses però sense pauses, a sintetitzar la informació en un petit manual que seguirà el famós sistema de fitxes de Ruaix sobre el català. La seva intenció és publicar-lo el 2004.
El mètode comparatiu.
Si el català ha de sobreviure 100 anys o més, calen obres de referència perquè pugui ser tant una llengua de cultura com una llengua pràctica, diu Martin Louis Hevly. La seva obra serveix per a totes dues coses: per obtenir un coneixement a fons de la gramàtica anglesa i per mostrar que és més fàcil arribar a l’anglès a partir del català. Pel que fa a la fonètica, és l’idioma llatí més proper a l’anglès, assegura l’estudiós, que des de Manresa, on viu, preconitza i professa -des de fa 12 anys- un ensenyament del seu idioma matern a partir del català i mitjançant un sistema comparatiu poc habitual. És un error ensenyar aquí l’anglès estrictament des de l’anglès, quan tots els alumnes tenen una mateixa llengua comuna. Aquest sistema tan estès ha estat importat d’Anglaterra i els EUA, on naturalment els estudiants acostumen a tenir moltes llengües maternes diferents i, per tant, el més pràctic per a l’ensenyant és fer-ho tot en anglès, tenint en compte a més que els estudiants estan immersos lingüísticament en la societat d’acollida. Però per a un estudiant és molt més fàcil comprendre una llengua estrangera si la pot comparar constantment amb la seva. No s’hi val a comparar un estudiant adult amb un nadó, que aprèn un idioma tan sols per contacte perquè té la ment en blanc, ja que l’adult té assimilades les estructures de l’idioma propi.
Font: Avui 8/12/03
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada