dijous, 31 de gener de 2008

Anglès obligatori per aconseguir un títol universitari

Ja vaig dir en un post de l'any passat que l'anglès seria el Sant Graal de l'educació. Una matèria que patirà canvis importants en relació a altres que tradicionalment l'han acompanyada en un butlletí de notes.

Aviat els estudiants universitaris hauran de tenir un nivell avançat d'anglès (un nivell de First Certificat) si volen obtenir el títol universitari al qual opten. Jo, personalment, hi ha algunes coses que no veig clares.

Primer de tot, em sona a coacció el fet d'imposar una llengua en totes les carreres universitàries. Per què ha de ser l'anglès? No podrien triar els universitaris la llengua estrangera que prefereixin segons els seus estudis? No seria l'alemany més adient per a cursar filosofia o farmàcia per exemple? I... no es vol preservar la riquesa de les llengües europees? Potenciant només l'anglès?

Després, si tan important es considera que la població universitària tingui un nivell d'anglès acceptable, per què no es posen els mitjans perquè els alumnes que obtinguin el batxillerat ho facin amb el nivell d'anglès que en teoria pertoca a aquesta etapa educativa? Actualment un alumne pot acabar el Batxillerat amb un nivell d'anglès molt pobre i decidir-se per fer mòduls professionals o incorporar-se directament al món laboral. No és important l'anglès pel futur desenvolupament professional d'aquest sector de la població?

Es diu que En un "món ideal" els universitaris haurien de començar una carrera dominant l'anglès. QUÈÈÈ? I no és també viure en un món ideal que tots els futurs universitaris dominin aquesta llengua? Si el món educatiu i polític s'ho proposen, ¿creieu que no aconseguiríem que els alumnes que acaben els seus estudis de Batxillerat tinguessin un molt bon nivell d'anglès? Són molts els estudis, anàlisis i articles on es parla de la quantitat d'hores de llengua estrangera que els alumnes han cursat durant tota la seva etapa d'educació obligatòria i després a batxillerat. No en són proutes? o potser hi manca un compromís ferm per part del món polític i educatiu perquè aquestes hores singuin rendibles?

És potser el fet econòmic el que s'ha prioritzat? Tots coneixem la fal·lera de les universitats per captar estudiants. L'important és que els estudiants es matriculin, que aprovin o no, ja no és prioritari, doncs com més anys estiguin a la universitat més ingressos i subvencions per aquesta. Si l'obligatorietat de l'anglès s'instaura a la universitat, no passa res si l'alumne s'hi està un o dos anys més a causa de les seves mancances en el coneixement de la llengua anglesa, però si aquest nivell d'anglès s'exigís per obtenir el títol de batxillerat, potser molts alumnes abandonarien i les universitats perdrien "clients".

Covards, sí covards, els nostres polítics són uns covards. Ja està bé que a segons quines universitats s'exigeixi l'anglès, però per què no exigir-lo a l'acabar el Batxillerat? O potser és que els objectius marcats per la Generalitat per aquesta etapa pel que fa al coneixement de la llengua anglesa és paper mullat?

Per acabar.

Tots coneixem persones que són eminències en la seva disciplina: metges, advocats, arquitectes, químics... i molts no saben anglès ni cap altra llengua estrangera, i d'aquí pocs anys, molt pocs anys, no dominar l'anglès no serà cap obstacle si un és un bon professional, doncs tindrem les màquines que ens traduiran no només els textos escrits, sinó els textos orals de manera gairebé automàtica.
I per cert, parlant només a nivell de llengües, a Catalunya, si la llei s'aplica, serà obligatori dominar l'anglès per obtenir el títol d'una carrera universitària, però no caldrà saber ni que el català és llengua oficial (cooficial) a casa nostra.

dimecres, 23 de gener de 2008

Feed back

Avui he llegit un correu de la Gemma, dic que he llegit perquè el va enviar ara fa uns dies i després, veient que no contestava, me'l va reenviar. Aquests dies, ja ho sabeu, no he pogut estar gaire pel correu.

I qui és la Gemma? La veritat és que no la conec gaire, segons ella ja havíem intercanviat algun que altre missatge quan era estudiant de magisteri i ara que és mestra torna a posar-se en contacte amb mi per comentar coses sobre els articles del meu bloc.

Caramb, i jo que pensava que no el llegia gairebé cap mestre! Perquè les entrades al bloc són poques i poden ser produïdes pels mateixos alumnes en el seu afany de veure què passa al clicar aquí o allà. Bé, de totes maneres s'agraeix aquest feedback, doncs la Gemma, com altres dels correus que rebo, m'ha fet arribar idees i enllaços força interessants.

De les coses que m'ha explicat la Gemma, vull compartir amb vosaltres una pàgina de vídeos del Youtube sobre activitats d'anglès amb nens (xinesos?) de primària.

N'he fet una ullada per sobre i els he trobat molt interessants perquè aporten idees per a les nostres classes. En un d'ells, segons la Gemma, es treballa sobre una de les cançons de la Carolyne Graham.

Gràcies Gemma.

diumenge, 20 de gener de 2008

L'anglès a partir del català

De vegades, passejant per la xarxa es troben peces ben curioses. Avui, entre plors i alletaments, he tingut un moment per consultar el correu i trobar un article aparegut al diari Avui el 2003 que parlava de l'acabament i publicació d'una gramàtica molt complerta de l'anglès.

No sé si ha estat molt o poc reconeguda pels cercles universitaris i si avui en dia és una obra de capçalera per als mestres d'anglès. Jo no n'havia sentit a parlar.

Hi ha dos elements de l'article que vull destacar.

Per una banda, l'afirmació de l'autor, en Martin L. Hevly, que diu que el català és la llengua romànica més propera a l'anglès pel que fa a la fonètica, per tant, els nostres alumnes tenen més facilitat en l'aprenentatge de l'anglès, per la seva llengua materna, que altres que tenen el castellà, el francès o el portuguès, per exemple.

Mira per on, quan treballo la fonètica de la llengua anglesa amb els meus alumnes de 3r i 4t, sempre he partit de la fonètica catalana, sigui perquè els sons treballats es troben a les dues llengües, sigui perquè un so de la llengua catalana m'ha servit de base per practicar un so anglès.

Per una altra, assegura que és un error ensenyar aquí (es refereix a Catalunya) l’anglès estrictament des de l’anglès, quan tots els alumnes tenen una mateixa llengua comuna. I creu que la millor manera que els alumnes aprenguin l'anglès és mitjançant un mètode comparatiu, tenint el català com a referència.

Són dos idees a tenir em compte, doncs tot i que els canvis metodològics i les noves formes d'ensenyar la llengua anglesa van canviant i cada vegada que apareix una nova metodologia, molts pensem que serà la definitiva i l'adoptem, no podem descartar cap plantejament.


Us deixo aquí l'article trobat:

Monumental gramàtica anglesa

El nord-americà Martin Louis Hevly completa la seva obra el 2003 en cinc volums després de vuit anys.


No existeix en cap altra llengua no anglesa una gramàtica anglesa com la que ara ha finalitzat en català Martin Louis Hevly amb el suport de Josep Ruaix.
Exactament 1.446 pàgines repartides en cinc volums conformen una obra excepcional que ja ha estat saludada pel seu detallisme, exaustivitat i visió didàctica.

El professor Joan Ferrer (Universitat de Girona) qualifica el treball de "colossal" i «virtuós» i en destaca la seva immensa capacitat analítica de descripció gramatical, la riquesa de l’enorme conjunt d’exemples que il·lustren els diversos fenòmens gramaticals i l’esforç de posar-se en la situació d’un parlant de la llengua catalana que desitja conèixer amb precisió l’immens tresor de la llengua anglesa.


Aquesta Gramàtica anglesa l’ha publicat l’editor de Moià especialitzat en l’ensenyament del català Josep Ruaix i ell mateix s’ha fet càrrec personalment de la revisió del text. Quan Ruaix em va dir que m’editaria l’obra, va ser una satisfacció: vaig saber que podria treballar sense compromisos de cap mena ni concessions a la galeria. La seva marca és el rigor. A més, mai no m’ha donat presses, més aviat al contrari, explica Martin Louis Hevly, que ja d’entrada ni tan sols va considerar la possibilitat de petició d’ajuts públics de cap mena per no perdre independència. M’interessava una obra ben feta, madura, que es convertís en un text de referència, de consulta obligada, precisa Ruaix.


El resultat és una obra que ha anat creixent des del projecte inicial de l’autor fins a la seva materialització final. Entre el primer volum, publicat el 1995, i el cinquè, que acaba d’aparèixer, han passat vuit anys.


Fins ara, la seva difusió ha estat limitada: Ara que ja està completa pot ser més fàcil que arribi a més lectors, diu Josep Ruaix, que remarca la seva utilitat per a col·lectius com el de professors, traductors i estudiants.


El caràcter personal de l’obra es deixa notar, per exemple, en un cert punt d’humor que tenyeix alguns dels exemples inventats per l’autor i amb més referències del normal al poble de Josa de Cadí i els seus habitants, que Martin Louis Hevly sent molt propers. També he fet molt d’èmfasi sobre la pronunciació, tal com es pot comprovar amb l’existència d’un sol volum -el primer- dedicat només a fonètica i ortografia. El segon i el tercer tracten dels verbs, el quart aborda la qüestió dels noms i els pronoms, i el cinquè clou l’obra amb els adjectius, els adverbis, les preposicions i les conjuncions.


L’autor nord-americà dedica el conjunt de l’obra a la memòria del mestre Pompeu Fabra, que l’any 1924 va publicar a Editorial Catalana la seva Gramàtica anglesa, en la qual ja dedicava unes 150 pàgines, més de la meitat del text, a la pronúncia, i que ja explicava fenòmens molt subtils de la llengua anglesa que cap gramàtica posterior ha raonat millor.


Martin Louis Hevly és conscient que, tant per la seva extensió com per la profunditat, cal una obra més utilitària, una versió reduïda. Per això ara es disposa, sense presses però sense pauses, a sintetitzar la informació en un petit manual que seguirà el famós sistema de fitxes de Ruaix sobre el català. La seva intenció és publicar-lo el 2004.


El mètode comparatiu.

Si el català ha de sobreviure 100 anys o més, calen obres de referència
perquè pugui ser tant una llengua de cultura com una llengua pràctica, diu Martin Louis Hevly. La seva obra serveix per a totes dues coses: per obtenir un coneixement a fons de la gramàtica anglesa i per mostrar que és més fàcil arribar a l’anglès a partir del català. Pel que fa a la fonètica, és l’idioma llatí més proper a l’anglès, assegura l’estudiós, que des de Manresa, on viu, preconitza i professa -des de fa 12 anys- un ensenyament del seu idioma matern a partir del català i mitjançant un sistema comparatiu poc habitual. És un error ensenyar aquí l’anglès estrictament des de l’anglès, quan tots els alumnes tenen una mateixa llengua comuna. Aquest sistema tan estès ha estat importat d’Anglaterra i els EUA, on naturalment els estudiants acostumen a tenir moltes llengües maternes diferents i, per tant, el més pràctic per a l’ensenyant és fer-ho tot en anglès, tenint en compte a més que els estudiants estan immersos lingüísticament en la societat d’acollida. Però per a un estudiant és molt més fàcil comprendre una llengua estrangera si la pot comparar constantment amb la seva. No s’hi val a comparar un estudiant adult amb un nadó, que aprèn un idioma tan sols per contacte perquè té la ment en blanc, ja que l’adult té assimilades les estructures de l’idioma propi.

Font: Avui 8/12/03

dimecres, 16 de gener de 2008

La Joana

Us presento la Joana. Va néixer el dilluns 14 amb 3,4ooKg.
Aquests dies han estat dies de molta son.

diumenge, 13 de gener de 2008

English everywhere

Veig que hi ha molts mestres que, com jo, no combreguen ni creuen gaire en fer de l'anglès la llengua vehicular de segons quines assignatures. English and Science, English and History, English and Mathematics...

L'anglès comença a semblar-se al ketchup, que es combina molt bé amb hamburgueses, patates fregides i frankfurts, però ara ja se'ns proposa de combinar-lo amb una paella, una escudella i un plat d'estofat.

Les idees que exposen la Laura de Mas i la Mercè Wangüenmert a l'article L'anglès a secundària, crec que són compartides per molts de nosaltres, fins i tot, la hipòtesi que enuncien al final té sentit.
Seria interessant veure la relació que hi ha entre els alumnes que toquen un instrument musical amb el seu nivell d'anglès. Ara que ho penso, recordo tres companys de la meva època d'institut que tocaven la guitarra i el baix, i tots tres tenien bons coneixements d'anglès: coincidència?

dissabte, 12 de gener de 2008

Eric Herman, cantautor de mainada

Les cançons sempre han estat un molt bon recurs per als mestres, sobretot amb els més petits. Si a la cançó li afegeixes el joc, aquesta cançó com a recurs educatiu encara es potencia molt més.

L'Eric Hermanés de Nova York i es dedica a cantar per les escoles, biblioteques i arreu on pot haver-hi canalla. Les seves cançons i els seus espectacles tenen sempre una finalitat educativa. Vindria a ser com els nostres estimats Xesco Boix, Toni Gimenez, Noé Rivas, Lluís M. Panyella i altres cantautors i animadors de mainada que sobretot als 70 i 80 voltaven per escoles i esplais a Catalunya.

Aquesta cançó, The elephant song, parla dels animals i busca la complicitat dels nens en el joc. La veu de l'infant que sentireu és la seva filla gran (en aquells moments tenia 6 anys) i els dibuixos i el video són de la seva dona i la seva filla petita (en aquell moment de 3 anys).

És una d'aquestes petites joies que podem trobar a la xarxa i que ens recorden noves maneres de dur a terme la nostra tasca educativa.

divendres, 11 de gener de 2008

Amy again

Aquesta sessió d'una classe d'anglès amb nens i nenes de 8-10 anys és realment fantàstica.

Si us va agradar l'energia que demostrava l'Amy a les seves classes, aquest cop us sorprendrà la màgia que hi transmet. Jo vaig quedar encantat, potser també per la incorporació que hi fa de la papiroflèxia i les diferents transformacions dels fulls de diari que utilitza.

Espero que en gaudiu tant o més que jo.


Aquí teniu les cançons que l'Amy utilitza a l'aula:

dimarts, 8 de gener de 2008

Class 2 points, teacher 1 point

Avui he treballat vocabulari dels aliments amb els meus alumnes de 3r de primària. Ells ja coneixen el nom d'alguns aliments en anglès i això m'ha servit per presentar les noves paraules mitjançant un joc competitiu: la classe contra el mestre.

L'activitat consistia en dir el nom dels aliments. Jo ensenyava el dibuix d'un aliment i si els alumnes en sabien el nom en anglès aixecaven el braç. Llavors, jo preguntava a tres d'ells i si deien el nom correcte, la classe guanyava un punt. Si aquestos tres alumnes no sabien el nom o ningú aixecava el braç, el punt era per a mi. Després deia el nom del dibuix en veu alta.

A mida que avançava l'activitat, jo anava penjant a la pissarra en dos grups els aliments que la classe havia encertat i els que no. Al final, qui té més aliments guanya. (He pres una foto amb el mòbil).Un cop penjats a la pissarra, he aprofitat per repassar-los en grup i en veu alta.

Evidentment, havia de motivar els alumnes i procurar que ells guanyessin, per això, havia inclòs molts dibuixos el nom dels quals ja coneixien.

Hi ha via dos o tres alumnes que tenien un bon nivell d'anglès i de vegades eren els únics que aixecaven la mà. Perquè el joc tingués una mica més d'emoció, a ells també els demanava de lletrejar (en català o anglès) la paraula que sabien si volien guanyar el punt per la classe.

Una altra estratègia molt útil per mantenir una mica d'ordre, és d'atorgar un punt al professor si la classe fa molt de xivarri.

Podeu baixar-vos els flash cards des d'aquest enllaç.

dilluns, 7 de gener de 2008

Aprendre anglès mentre dormim

Avui he estat llegint sobre la hipnopèdia. En un principi es presentava com l'aprenentatge mentre es dormia, en base a anar escoltant repetidament una gravació amb els continguts que s'havien d'aprendre.

Avui en dia, hi ha pocs entesos que donin suport a aquest mètode d'aprenentatge, tot i així, he trobat que alguns ho han volgut aplicar a l'aprenentatge de l'anglès i fins i tot ho anuncien a internet com a mètode científic. Dos dels molts exemples que podem trobar a la xarxa:

http://www.sleeplearning.com.ar
http://www.hipnopedia.com

Segons alguns d'ells, podem ser capaços de comunicar-nos en un anglès molt bàsic en diferents situacions en tan sols cinc dies! Wow!

A part de presentar el mètode com a científic i de garantir la seva eficàcia, ens presenten l'anglès com una llengua fàcil d'aprendre, ja que tothom té al seu subconscient 500 paraules angleses degut a que aquestes ja es troben a la nostra cultura; que amb tres dies podem aprendre unes 1000 paraules i que no se n'utilitzen més de 1500 en les converses usuals; que els nens aprenen a comunicar-se sense necessitat d'escriure la llengua i, és clar, la simplicitat de la gramàtica anglesa en els aprenentatges bàsics. Si a tot això, li afegim que unes sessions d'hipnosi ens ho faciliten... en poques setmanes podríem arribar a defensar-nos en unes quantes llengües.

I jo escarrassant-me cada dia perquè els meus alumnes, si més no, mantinguin i practiquin l'anglès que saben. Utilitzo un mètode equivocat? Potser sí que a l'ESO, on hi ha més d'un alumne que dorm durant l'hora de classe, podríem aplicar exitosament aquest mètode.

Si voleu saber quines són les 1000 paraules més utilitzades en la llengua anglesa en l'aprenentatge de l'anglès, aquí teniu aquest enllaç.

dijous, 3 de gener de 2008

Gomaespuminglish

Així es coneix un espai televisiu (TV2) de curta durada que té com a objectiu divertir-nos alhora que juga amb el vocabulari de la llengua espanyola i anglesa.

Podeu trobar més capítols al Youtube posant al motor de cerca el títol d'aquest post.